Intranet
Segueix-nos Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter

Compareixença de la Coordinadora Catalana de Fundacions al Parlament

Torn de la compareixença

Torn de rèplica

Les fundacions consideren que la Llei de Transparència introdueix més feines administratives en un moment de més demanda social i menys recursos

El president, Pere-A Fàbregas, proposa millores a la proposició de llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern

“A les fundacions se’ns imposen més controls de les administracions mentre tenim menys recursos i hem de cobrir alhora més necessitats socials com a conseqüència de la crisi” ha manifestat Pere-A Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, durant la seva compareixença a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament que debat la proposició de llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i el Bon Govern.

“Estem per la modernització i per la transparència, ja estem en aquest camí, però no estem per la feina innecessària perquè no tenim ni temps ni personal” ha dit Fàbregas a modus de retret sobre l’afany fiscalitzador. “Si l’administració ja té una sèrie d’informacions sobre les fundacions no cal que ens les torni a demanar. Les dades econòmiques estan en un registre públic i per tant a l’abast de tothom, no mirem d’amagar coses, sinó de no donar més feina” ha afegit.

Fàbregas ha exposat davant dels diputats les preocupacions d’aquestes entitats sense afany de lucre. D’una banda, l’allau legislatiu amb iniciatives com aquesta proposició de llei de Transparència, Accés a la Informació i el Bon Govern i el projecte de llei de Protectorat, que estableix un règim de sancions. A nivell d’Estat espanyol s’ajunten el reglament que regula el blanqueig de capitals, que obligarà a conservar durant deu anys la identitat de totes les donacions a partir de 100 euros, l’avantprojecte de reforma tributària que pràcticament es carrega el desig d’una llei de mecenatge i finalment l’avantprojecte de llei estatal de Fundacions.

L’altra gran preocupació del sector de les fundacions són les dificultats econòmiques. Durant els anys 2008-2012, malgrat que han desaparegut un 12 per cent de les fundacions a Catalunya, s’ha incrementat un 20 per cent l’ocupació del sector i s’han multiplicat per dos els beneficiaris de les actuacions de les fundacions. En un escenari de crisi, ha crescut la demanda social de serveis prestats per les fundacions tot i tenir amb menys fons procedents de les administracions públiques i amb una regulació del mecenatge no homologable a altres països d’Europa  que retreu les aportacions privades.

El president de la Coordinadora ha suggerit als parlamentaris que mirin de distingir entre les fundacions grans i la immensa majoria, que són mitjanes i  petites, perquè al tenir pocs recursos i poca gent l’aplicació d’aquesta llei les pot perjudicar.

El president de la Coordinadora Catalana de Fundacions ha exposat la vitalitat del sector a Catalunya, a on hi ha el 23 per cent de les fundacions de tota Espanya, però que representen el 40 per cent de l’ocupació i també del nombre de beneficiaris de les seves actuacions, malgrat que només representin el 16 per cent de l’activitat econòmica de tot l’Estat. En definitiva, fundacions molt actives i molt dedicades que fan grans esforços però d’una dimensió reduïda.

A l’hora de valorar l’articulat de la proposició de llei, Pere-A Fàbregas ha esmentat la indefinició del concepte de fundacions públiques i el nou redactat del registre de grups d’interès on passarien a ser sospitosos qualsevol grup de ciutadans que s’organitzessin per defensar uns interessos malgrat que no sigui una actuació retribuïda.

Més de 500 fundacions a la Coordinadora

La Coordinadora Catalana de Fundacions, creada fa trenta anys, representa davant les administracions els interessos d’un col·lectiu de més de 500 fundacions de tot tipus i dimensions que desenvolupen la seva activitat bàsicament en els camps de la cultura, l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, la cooperació i la recerca.