Intranet
Segueix-nos Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter

2016.11.21_2n Cafè de l'Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions

Núria Carrera i Marta Fabà destaquen la necessitat de polítiques conjuntes i de fugir dels protagonismes en l'àmbit dels serveis socials

La Comissió de Fundacions de l'Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) ha celebrat el seu segon Cafè el tema del qual ha estat "Criteris per avaluar l'exclusió social". Per a parlar-ne, com a ponents han intervingut Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i Marta Fabà, responsable de l'Equip Tècnic de Gerència de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. La principal conclusió que s'ha pogut extraure de la sessió ha estat la necessitat de dur a terme una política conjunta per part de tots els àmbits i administracions que treballen en qüestions relacionades amb els serveis socials i, consegüentment, evitar els diferents afanys de protagonisme que poguessin tenir cadascun dels agents implicats. A banda, també s'ha posat especial èmfasi en avançar cap una millor interacció entre els àmbits dels serveis socials i de la sanitat. El reconeixement a la tasca de les fundacions en la matèria també ha quedat palesat en els parlaments.

La presentació de l'acte ha corregut a càrrec del president de la CCF, Pere-A. Fàbregas. Ana Iglesias, presidenta de la Fundació Maite Iglesias Baciana i portaveu de la Comissió de Fundacions de l'Àmbit Social de la CCF, ha fet una breu introducció sobre l'activitat d'aquest grup de treball.

La primera ponent ha estat Núria Carrera, que ha començat amb una declaració d'intencions: "Vinc a parlar de política". I és que, al seu parer, la tasca d'assistència social ha de tenir un fort component ideològic, combinat amb "l'amor" vers les persones a qui està adreçada. Això implica que no en hi ha prou amb la mesura econòmica per parlar d’exclusió social. D'altra banda, també ha comminat a no caure en certs victimismes que hi ha en ocasions, de queixa envers els àmbits polítics. No defugint la denúncia, ha dit que cadascú ha d'actuar per sí mateix, ha de veure què pot fer. I ha estat en aquest sentit que ha reclamat unitat d'acció entre tots els agents implicats en serveis socials. Més endavant, en una segona intervenció, recordaria el paper preponderant que han tingut les fundacions en l'àmbit social "sobretot en aquests moments de crisi".

Al seu torn, Marta Fabà ha fet una extensa exposició sobre el sistema i metodologia de treball que segueix l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit sobre el qual s'ha debatut. Ha remarcat els continus avenços que es fan des d'aquest, tot i que ha reconegut que "sempre s'ha de millorar". Posteriorment, s'ha felicitat per la preocupació que hi ha arreu del món sobre com detectar els mecanismes d'exclusió social i ha explicat que hi ha dos sistemes preponderants, un que prové dels Estats Units i un altre europeu, holandès concretament, que es basen en al detecció de característiques específiques de cadascun dels grups de risc. Tot i que ambdós són molt semblants, Barcelona es vol acostar més al model europeu "perquè té més grisos" que el nord-americà, on tot és més blanc o negre. Fabà també ha posat en valor la necessitat d'estrènyer llaços entre les diferents parts implicades en la matèria, però sobretot ha remarcat la importància d'aproximar les tasques de servei social i les relacionades amb l'àmbit de la sanitat, que actualment encara estan mancades d'una òptima connexió.

A mode de conclusió de l'acte, Pere À. Fàbregas ha posat el focus en que cal "evitar els protagonismes" perquè el que importa és aconseguir resultats i fer avançar la societat, en definitiva, orientar-se a la solució real de problemes.

Com a cloenda de la sessió, i com és habitual, s’ha presentat una fundació membre de la Coordinadora, en aquest cas la Fundació CARES (Centres d'Alt Rendiment Empresarial i Social), dedicada a la logística. La seva directora, Helena Borbón, ha agraït a les fundacions la tasca que fan per la integració. En aquest sentit, aquesta fundació, participada, entre d'altres, per ZAL Port, la plataforma logística del Port de Barcelona, és un exemple paradigmàtic: el 82 per cent dels seus treballadors té algun tipus de discapacitat mentre que el 57,5 per cent té algun risc d'exclusió.

 

www.ccfundacions.cat

@CCATFundacions

 

Barcelona, 24 de novembre de 2016