Intranet
Segueix-nos Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter

2017.02.21_Taula rodona “I avui, a quina hora seràs a casa” organitzada per la CCF i PIMEC

Taula rodona “I avui, a quina hora seràs a casa” organitzada per la CCF i PIMEC

Educadors, empresaris i polítics criden a pactar i no imposar un canvi d’hàbits horaris per conciliar l’escola i el treball amb la família, el lleure i el descans

Fabian Mohedano (diputat): “La pausa del migdia no pot ser de tres hores i el ‘prime time’ de la TV no pot acabar a la una de la matinada”

Lluís Font (educador): “No confonguem horari lectiu i horari educatiu, perquè també hi entren les activitats al camp, a la ciutat i amb la família”

Itziar Ruedas (PIMEC): “Hem de caminar cap a la coresponsabilitat de l’home a casa perquè les dones veuen interrompudes les seves carreres”

Pere-A Fàbregas (Coordinadora Fundacions): “Tothom parla de la conciliació, però potser no s’ha fet l’esforç de saber a què ens referim”

Eva Millet (periodista): “No tenir temps s’ha convertit en un signe d’estatus”

“Els horaris que tenim ens fan extraterrestres” (Fabian Mohedano), “no sé si la moda ara és estar molt ocupat” (Lluís Font), “cal una millor gestió del temps” (Itziar Ruedas) o “el no tenir temps s’ha convertit en un signe d’estatus” (Eva Millet).  Aquestes frases resumeixen el sentir general dels ponents a la jornada “I avui, a quina hora seràs a casa?” organitzada per la Comissió d’Ensenyament de la Coordinadora Catalana de Fundacions i la patronal PIMEC al Palau Macaya.

La comptabilització dels horaris de l’escola i dels centres de treball, del comerç i de l’espectacle amb  l’atenció de la família i el temps destinat al lleure era la preocupació que reunia els ponents al voltant de la qüestió de la regulació d’horaris que es debat al Parlament de Catalunya però que exigeix també un canvi d’hàbits de la pròpia societat. Tots ells van apostar més pel pacte en el canvi d’hàbits que per la imposició mitjançant una llei.

“És un tema sistèmic. Què volem fer cadascú de nosaltres per ser més puntuals i més productius? I què poden fer les organitzacions, les empreses i les escoles? I què pot fer la societat?” es va interrogar Fabian Mohedano, més partidari del pacte que de la imposició per llei.

Aquest diputat que impulsa la iniciativa d’una  regulació horària racional va posar com exemple la cambra catalana on s’ha avançat els horaris de treball a les 9 del matí per fer la pausa del dinar a les 13.30 i així reprendre l’activitat a les 3 de la tarda fins a les 18.30.  Enfront dels incrèduls, que diuen “no és possible” i dels ignorants, que al·leguen “ho hem fet tota la vida”, Mohedano defensa un canvi radical com el que va suposar la prohibició de fumar als espais tancats o l’ús creixent del reciclatge.

La pausa del migdia no pot ser de tres hores, el prime time de la televisió no pot acabar a la una de la matinada, si comprem a mitja tarda els comerços no tenen perquè tancar a les 9 de la nit, hem de sortir esmorzats de casa o els escolars s’hauran d’acostumar a la carmanyola per menjar al col·legi són algunes de les receptes proposades per Mohedano per menjar quan toca i descansar les hores suficients –“hem perdut una o dos hores de son en els últims anys”- per rendir al dia següent.

El professor Lluís Font, president del Consell Escolar de Catalunya, va aportar la visió del món educatiu. “Jo no tinc la fal·lera d’incrementar l’horari lectiu -va advertir-. Als països nòrdics, que és on hi ha millors resultats PISA, no van per aquí”. Com tampoc és partidari de posar deures necessàriament. “Depèn del projecte educatiu. El nou escenari educatiu duu una mirada diferent del que correspon a cadascú. L’educació s’escenifica en un ecosistema complex i la família actua de nexe connector”.

“No confonguem horari lectiu i horari educatiu” va advertir l’educador. A parer seu, l’educació ha de ser una tasca compartida en què hi entra l’escola, però també l’activitat extraescolar que es duu a terme a entitats de lleure, al camp, a la ciutat, amb la família, etcètera.

 

Un canvi progressiu i transversal

L’advocada Itziar Ruedas, representant de PIMEC, va abordar les implicacions dels usos i costums actuals en l’àmbit laboral i  empresarial. Després de reconèixer que un canvi horari reportaria una major competitivitat, millora dels processos, menor absentisme i retenció de talent, va alertar també sobre que un canvi d’horaris s’hauria de fer de forma progressiva i transversal, amb afectació a tots els sectors, no solament a l’escola o a l’empresa, sinó també, per exemple, en l’oci nocturn.

“No ens emmirallem en altres països -va advertir- perquè aquí tenim una idiosincràsia, una cultura, una geografia, una temperatura...”, la qual cosa fa que de vegades són els clients els que marquen els horaris. “A les micropimes i als autònoms serà difícil marcar aquests canvis”.

Us aspecte que també va tocar la representant de PIMEC és la incidència dels horaris actuals en el treball femení i en especial en la conciliació mare-treballadora, la qual cosa condueix a un increment del treball parcial, amb salari més baix i més dificultats per a la seva promoció professional. “Hem de caminar cap a la coresponsabilitat de l’home -va dir Itziar Ruedas-. Les dones s’ocupen de la feina domèstica, dels fills i veuen interrompudes les seves carreres”.

El debat va ser moderat per la periodista especialitzada en educació Eva Millet, qui va considerar que tenim als nens superestresats “amb horaris de ministre” i va censurar la visió patriarcal imperant en el si de les famílies, amb escassa implicació dels homes en les feines domèstiques.

La jornada va ser inaugurada per Pere-A Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, qui va repassar la vitalitat actual del món fundacional a Catalunya, amb 529 fundacions sòcies de la Coordinadora malgrat els temps recents de crisi.

Quant a l’oportunitat de la taula rodona, Fàbregas va plantejar que la conciliació és un tema del que parla tothom però potser no s’ha fet l’esforç de saber a què ens referim.  “És tornar a l’hora solar com a principis del segle XX? O es tracta de conciliar pares, nens, mestres, tothom?”.

www.ccfundacions.cat

@CCATFundacions

 

Barcelona, 22 de febrer de 2017